dissabte, 4 de febrer de 2017

L'entrevista amb...

Esther Burgueño


Quan vas decidir començar en el món de la il·lustració infantil?

Quan vaig finalitzar el estudis de Belles Arts vaig començar a treballar per una productora on realitzava il·lustracions de petits relats quotidians per a nens. Va ser el meu primer contacte amb la il·lustració i en aquell moment vaig decidir que aquesta seria la meva professió.

Quan fa que t’hi dediques?

Ja fa més de deu anys que m’hi dedico però sempre ho he compaginat amb d’altres feines relacionades amb el món editorial o la formació. Fa uns tres anys vaig decidir dedicar-me exclusivament a il·lustrar i internacionalitzar-me.

És molt complicat fer-se un lloc  en l’àmbit de la il·lustració infantil actualment?

Afortunadament hi ha molts bons il·lustradors així que la competència és molt forta. No és fàcil però tampoc és impossible. És una professió que exigeix moltes hores de feina i molta perseverança; és una autèntica carrera de fons.

I arribar a publicar contes?

No és gens fàcil. I viure només d’il·lustrar contes és gairebé impossible. En general els il·lustradors treballem en varis camps a la vegada: tèxtil, editorial, publicitat, llibre de text..., qualsevol àmbit on pugui aplicar-se la il·lustració.

De quin projecte et sents més orgullosa?

Aquesta tardor publico dos contes de conceptes per als més petits amb Ediciones Jaguar. És un projecte que em fa molta il·lusió ja que és una idea de col·lecció que vaig presentar a l’editorial i els hi va agradar molt. A més, és la primera vegada que publico per a nens tan petits. Que et comprin un projecte personal sempre fa moltíssima il·lusió.

Quins són els passos que segueixes per arribar a fer una il·lustració definitiva?

Això ho marca el tipus de projecte. Si és literatura normalment llegeixo el text, ho deixo reposar un parell de dies al meu cap i llavors començo a esbossar els personatges. Posteriorment faig un storyboard i començo amb les escenes. Quan ja tinc la il·lustració molt definida a llapis és quan la passo a l’ordinador i la treballo digitalment.

Amb quines tècniques prefereixes treballar?

Normalment dibuixo les il·lustracions amb llapis i desprès les escanejo. M’agrada mantenir la força del traç d’un esbós. Posteriorment treballo el color digitalment amb Photoshop. Últimament però, tinc ganes de recuperar els pinzells i pintar amb gouache i acrílics com feia abans.

Com definiries el teu estil?

Sempre em diuen que sóc molt detallista en les meves il·lustracions encara que a mi m’agradaria ser molt més senzilla. Però mai em surto i m’acabo complicant. També m’agrada treballar l’humor si és possible.

Quins són els propers projectes previstos –si es poden explicar, clar!-?

En breu sortiran al carrer els dos llibres de conceptes per als més petits d’ Ediciones Jaguar i ara mateix estic treballant en un llibre per a Edebé del que no puc explicar gaire, només que és una història molt divertida i que sortirà a la venda el 2017.

Bateria de preguntes ràpides

El teu il·lustrador/a preferit/da és?

Ufff... pregunta complicada perquè no en tinc només un/a així que em quedaré amb qui m’ha acompanyat des que vaig començar aquest viatge: en Wolf Erlbruch.

Si poguessis il·lustrar un conte clàssic o popular quin triaries?

El Rossinyol.

Si poguessis convertir-te en un personatge de conte quin series?

La Pippi Calcesllargues.

Parla’ns de la teva experiència com a usuària de biblioteca pública.

Una part important de la meva feina com a il·lustradora és documentar-me i internet no sempre és la millor solució. Sempre que puc m’apropo a la Biblioteca de Nou Barris que tinc prop del meu taller i que té molt bon catàleg, especialment de Circ. He fet molt bones descobertes entre les seves prestatgeries.

I per acabar...

Il·lustrar la meva versió particular del Bibliol ha estat... molt divertit.

 


Com acabaries la frase: il·lustrar un conte és... tota una aventura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada